"La Segona República espanyola neix ferida de mort"

La Segona República espanyola es va proclamar el 14 d'abril de 1931, en un ambient eufòric.

El rei Alfons XIII, havia marxat a l'exili i semblava arribar el moment del fet que la República solucionés tots aquells inconvenients que la monarquia no va poder solucionar.

Però la República tampoc va poder resoldre els problemes anteriors.

Per això es sol dir que: "la Segona República espanyola va néixer ferida de mort".

Sort que van fer algunes reformes immediates, abans de convocar eleccions;

1. Debat territorial: els nacionalistes aspiraven a tenir més independència, per això, la república va posar en marxa les reformes.

2. Misèria agrària: les reformes socials posades en marxa pel govern de la república, va intentar millorar la inestabilitat de la situació dels camperols.

Es va aprovar l'assegurança d'accidents de treball i la jornada laboral de 8 hores.

3. Reforma educativa: acabar amb l'analfabetisme i promoure l'ensenyament laic.

També es va fer saber que no seria obligatori estudiar res que tingués a veure amb l'Església.

4. Reforma de l'exèrcit: l'objectiu era d'aconseguir un exèrcit modern i fort. Van tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa.

5. Ordre públic: mantenir la seguretat del ciutadà, es va crear una mena de policia.

Totes aquestes reformes van afavorir a la població i a la nova república, però també cal dir que hi va haver coses en contra, com alguns conflictes:

1. La població retirava els diners dels bancs per por, i això va ocasionar que l'economia sortís perjudicada negativament.

Els d'esquerres cremant esglésies.

2. Es van enfrontar l'Església i la república, ja que alguns catòlics volien la monarquia d'Alfons XIII. Molta de la població d'esquerres, va cremar esglésies i convents. Tot això va estar ocasionat per l'enemistat de l'Església amb la república.