Els anarquistes, comunistes del POUM i part de la UGT, defensaven que les transformacions revolucionàries eren el millor mitjà per aconseguir una veritable mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra. Els seus propòsits eren molt clars: imposar un nou ordre revolucionari (canviar el sistema de propietat i destruir l'Estat). Era imprescindible aconseguir el control d'armes i mantenir la iniciativa i l'autonomia al front bèl·lic.
Els republicans, comunistes i socialistes, acceptaven la protecció popular i la necessitat a canvis en l'economia i en l'àmbit social, però el més important era guanyar la guerra. Per això, volien reconstruir un Estat fort concentrat en l'esforç bèl·lic. Per tant, només la victòria contra els feixistes permetria consolidar la democràcia.
En resum, els anarquistes el que volien primer era una revolució i després fer la guerra, en canvi, els republicans, comunistes i socialistes pensaven al revès, volien primer la guerra i seguidament la revolució.
Jo si hem tinguessa que posar en un dels bàndols, seria en el bàndol anarquista, perquè primer es faria la revolució, ja que si dóna un efecte positiu, no caldria que es provoques la guerra, ja que econòmicament és més cara i la gran majoria de la població surt perjudicada. Si es pot evitar la guerra millor.
Cal dir, que les guerres civils són un conjunt de desencadenants en el context social, polític i personal, i no és pot saber res amb certesa, per molt que ara diguem que ens posicionaríem en un bàndol o altre, perquè no és el mateix dir-ho, que viure-ho.
